Teatre Talia, lloc per l’art i la reivindicació. Toni Oller Castelló

L’Associació pro teatre Talia Olympia va organitzar el seu primer acte parlant de la necessària recuperació del teatre Talia com a teatre, l’any 2007, en un Espai Tisner (Cotxeres Borrell) ple a vessar. Dies més tard parlem telefònicament amb el fill i el gendre de Paco Martínez Soria per conèixer de primera ma la situació i desmentir les llegendes urbanes d’un suposat testament... El 2008 ens constituïm com a entitat amb personalitat jurídica pròpia amb el clar propòsit fundacional de guanyar de nou el teatre per la ciutat i és llavors que l’associació organitza la seva primera gala amb la significativa participació del Tio Toni (músic que ha acompanyat a Peret tota la seva vida artística i a l’ espectacle es va apuntar la Tia Pepi i un grup nombrós de rumbers i rumberes joves de Sant Antoni), aquell dia vam tenir també a l’escenari a Lita Claver “La Maña”, el pallasso Totó, la família de l’historiador del Paral·lel Miquel Badenas i estudiants músics adolescents de l’Escola de Músics JPC. L’Associació pro teatre Talia Olympia va entendre des del primer moment que calia: 1. Per una banda reivindicar el Talia bé sols i directament (ens varen trobar amb Jordi Martí quan tenia responsabilitats en Cultura amb l’Ajuntament de Jordi Hereu) i amb diferents entitats dels 3 barris dels Paral·lels. Van ser precursors de la reivindicació del teatre Arnau, participants actius a les Plataformes crítiques amb la reforma del Paral·lel. Hem estat com a organització amb El Molino, La Rimaia, actualment des de fa 5 anys al Talia amb entitats de Sant Antoni i participant a les festes majors dels 3 barris així com a Calàbria 66 des de el seu primer moment i “avant la lettre”. 2. Al mateix temps vàrem ser conscients que calia organitzar activitat artística. Que millor manera de reivindicar un espai d’espectacles que organitzant-ne. Fet que ens ha portat durant 15 anys a dur a terme més de 40 espectacles de variétés (on entre d’altres artistes tenim a Briggitta Lamoure...), més de 75 concerts de jazz, rumba, cantautor (entre ells Marco Mezquida o Ismael Dueñas a El Molino), més de 40 concerts –balls de swing deixant continuïtat a l’activitat un cop no siguem nosaltres, més de 40 passejos històrics o xerrades, publicacions d’articles d’opinió o d’història entre d’altres a les revistes de l’AVV i Oh Paral·lel. Vam portar a Brussel·les l’espectacle “Humor i Jazz” amb Alberte Montes i vàrem estar més de 3 mesos en cartellera al teatre Llantiol. Experiència que es va tornar a repetir amb “Las rosas nacen entre las espinas” amb Abel Alem. Enguany celebrem els nostres 15 anys de pujar el teló i ho fem tot recordant el 25 aniversari de la desaparició de Tete Montoliu a qui ja vam retre un homenatge al 20 aniversari amb un concert a l’ONCE, visita al Racó Tete Montoliu i pregó del seu net a les festes del barri. Destacar tanbé l’Homenatge al pianista Pere Farré i el Jack’s de Parlament 48, els primers músics i referència del Jamboree amb Pere Pons i Jordi Pujol Baulenas. Nogensmenys hem de recordar l’homenatge al pallasso Totó i més de 20 pallassos de Catalunya que es van apropar. Entrevistes amb Tortell Poltrona i infinitat de mitjans de comunicació.

Memòria històrica i artística del teatre Talía. Estem al número 100 del Paral·lel (avinguda coneguda com a Marqués del Duero a les Dictadures i Francesc Layret a la segona República). El teatre Talia va ser inaugurat com a “teatro Delicias” el 4/8/1900 i cremat el 20/06/1988 ja dient-se “Paco Martínez Soria”. Va arribar a tenir 1.000 localitat amb platea i dos pisos en forma de ferradura i tenir, al final dels seus dies, refrigeració i bar ambigú. Inicialment era ben bé un envelat de fusta, una barraca que va ser substituïda per un edifici nou el 1959. El Teatre Delícies, s’estrena amb una programació fonamentalment de sarsuela en català i castellà al temps que s’organitzen a l’indret mítins d’obrers. —En el nuevo teatro “Las Delicias” tendrá lugar el próximo martes día 11 el debut de una notable compañía cómico-dramática, dirigida por el actor don José Oriol Lecuona, representando entre otras obras las aplaudides comedias «La Muela del Juicio» y «Celos de la Escolástica.» (La Vanguardia 4/9/1900)

—En el teatro «Las Delicias» darán principío esta semana los ensayos de la nueva zarzuela «El Secretario de Villaloca,» letra del director de la compañía don José Serra y música del maestro don Jaime Biscarré. (La Vanguardia 22/12/1900). -Teatro Las Delicias: Hoy domingo, tarde, a las 3.—1.a sección: La marcha de Cádiz. —2.a La revoltosa,—3." La viejecita.—4." doble. El húsar.—Noche, 1.a sección: Los granujas.».—2.* Los pícaros celos.—3.a doble. Carceleras y El túnel. (La Vanguardia 20/8/1905). - Carlos Arniches com el Pobre de Valbuena (Sainet-Sarsuela). - Los obreros carreteros se reunieron ayer mañana en el teatro «Las Delicias», para tratar de las quejas que algunos de los asociados han presentado á ia Junta directiva por haber faltado varios patronos á las bases firmadas á principios de este mes ante ei Gobernador civil. A la reunión asistió como delegado de la autoridad el inspector de policía señor Saiagaray. Discutiéronse ampliamente por algunos obreros las quejas de referencia y se acordo nombrar una comisión para que se entienda directamente con los citados patronos. Según parece, las quejas se harán extensivas á ía primera autoridad civil. (La Vanguardia 20/1/1905).

El seu primer canvi de nom li arribar amb el canvi del titular de la propietat, l’any 1906. És llavors que passa a dir-se Teatre Líric —hi ha un altre Líric a l’Eixample, a Sants etc., i aquest nom es manté fins el 1913. Sent estudiant d’història a la UAB vaig trobar una foto publicada al Llibre de Raymond Carr, España 1808-1975, Ariel .Pàgina 497 on podem veure a obrers assistint a una reunió anarquista. Es comptabilitza un gran nombre d’homes, la qual cosa ens dona una idea de la capacitat de l’espai, malgrat la seva talla petita (750m2 té la finca als quals es resten per la normativa de “porxos” 5 m de vorera al llarg de quasi 30 m). Al fons la silueta de l’edifici de l’actual escola Aldana.

Més canvis de noms pel teatre, arriba el de Trianón entre 1913 - 1915, Madrid Concert 1915 -1921, Gran music-hall l'As, fins 1924 (amb la prohibició del joc d’atzar l’espai es va dedicar a l’alta comèdia, i al cinema) i Talia fins 1982 (quasi 60 anys), finalment Martinez Soria 1988. -El local también fue testigo de la proeza lograda por el bailarín Charles Nicolas, un auténtico campeón de resistencia, que en junio de 1927 batió el récord de resistencia bailando 240 horas seguidas durante 10 días consecutivos. (Jordi Pujol Baulenas) Col·lectivitzat l’any 1936 -La primavera del 1944 “las variedades y el jazz continuaron su coexistència “ En el Talia teníem jazz amb “Los muchachos del maestro Demon” continuaven el 1949 amb l’orquestra de Jaime Camino (Jordi Pujol Baulenas), El Talia va anar alternant temporades de teatre i cinema fins que a principis dels 50 el van adquirir Ignasi Farrés Iquino i Paco Martínez Soria. Inicialment disposava d’una programació fonamentalment dedicada al cinema, la sala acull esporàdicament la companyia de l'actor Pau Garsaball, que hi representa la comèdia ¡Blum!, o a La Bella Dorita, que hi estrena Rita Hilton, hotel de lujo 1955 L’únic propietari és en Paco Martínez Soria i decideix fer un nou edifici que s’inaugurarà el 1959, edifici amb plaques d’uralita a la façana, i un interior tot confort amb calefacció i refrigeració carrier i un ambigú bar . Ja amb Martínez Soria com a propietari únic, la sala es reforma i la programació torna a

dedicar-se a la comèdia. Hi actuen Joan Capri, que reposa “Que vagi de gust, senyor comissari”; Pau Garsaball, amb En Baldiri de la costa; o el mateix Paco Martínez Soria, amb “Napoleón quiere vivir tranquilo” o “Ja tenemos 600”.

1961

Actuen “El Duo Dinámico” amb Pilar Morales ( la cantant afrocubana primer dona de Tete Montoliu) i els seus èxits” la mujer vespa” i “arrivedeci Roma”

Nuria Espert va passar un any al Teatre Talia amb “El comprador de horas” amb 300 representacions i va ser premiada. Filla d'un fuster i d'una obrera tèxtil aficionats al teatre, Núria Espert va començar a fer teatre infantil amb catorze anys al Romea.

El 1962 va estrenar al Teatre Talia de Barcelona un altre gran èxit de la companyia, El Deseo bajo los olmos, d'Eugene O'Neill.

• El comprador de horas (1961-1962), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.

• El deseo bajo los olmos (1962-1963), de Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno

1962

Un matinal el jazz de Tete Montoliu trio toca al teatre Talia amb Lucky Thompson ((( i abans havien passat per Radio Nacional de España a Barcelona i el Jamboree .( Hi ha un album enregistrat l’any 1970 amb el títol Soul’s nite Out (Nit amb ànima) a l’Aliança del Poble Nou))))

Ja als anys setanta la companyia de Julia Gutiérrez Caba hi posa en escena la comèdia d'Edgar Neville “La vida en un hilo”.

1976 “La Casa de Bernarda Alba” amb un trencador Ismael Merlo fent de Bernarda

Fernando Guillén, Paco Morán, “Violines y Trompetas” de Santiago Moncada van estar 3 anys consecutius al teatre Talia. "Reclamados por el gran éxito vuelven... tercer año de éxito clamoroso. La Vanguardia Cartellera 28/9/1980 pàg 58

Adaptación: Jaime Azpilicueta. Intérpretes: Fernando Guillén, Paco Morán, Alejandro Ulloa, Montse García Segués, María Dolores Gispert, Conchita Bardem, Ventura Oller, Avelino Díaz.

La Vanguardia, ed. (25 de julio de 1981).

«'El apagón', a toda luz».

El Apagón de Peter Shaffer 1982 coincidint amb la mort de Paco Martínez Soria hi ha una foto molt significativa passant el fèretre davant del teatre amb el ròtul de l’obra.

L'any 1982, amb la mort del seu darrer propietari, Paco Martínez Soria, el teatre passa a dir-se Teatre Talia-Martínez Soria. Malgrat que s'hi posen en escena obres poc habituals en aquell escenari, com Las amargas lágrimas de Petra von Kant, de Rainer Werner Fassbinder, el local amb prou feines subsisteix. Una hora sin televisor, de Jaime Salom, és la darrera obra que s'hi representa. El teatre acaba tancant el mes de juny de l’any 1987

Noms d’artistes que han passat pel Teatre Talia a banda dels ja anomenats:

Lola Herrera, Irene Gutiérrez Caba, Emilio Gutiérrez, Caba, Herta Frankel, La Bella Dorita, Josep Sempere (pare d e la inolvidable Mary Sampere) , Joaquin Soler Serrano, Nacha Guevara con su Nacha de Noche amb textos de Mario Benedetti, Julieta Serrano, Juan Diego, Mercedes Sampietro, Joaquin Kremel, Ana Diosdado, Juan Pardo, Ethel Rojo, Maria José Goyanes,

En la compañía estable de Martínez Soria figuraron actores como Gaspar Campos, Laura Pinillos, Juan Espantaleon, Joaquín Roa o Tomás Blanco. EL Pais .es España . Arde el teatro Talía de Barcelona.20/06/1988 Un incendio de considerables proporciones destruyó ayer parcialmente el teatro Martínez Soria de Barcelona, conocido popularmente por su antiguo nombre, teatro Talía. El local se encontraba cerrado desde hace dos meses, ya que estaba siendo derribado. El incendio, que destruyó parte de la platea y el escenario, se originó por causas desconocidas, aunque no se descarta que el fuego haya sido provocado por los indigentes que suelen refugiarse en el local. (...) ... ja he comentat el trist final del Talia-Martínez Soria en ser venut per la família a una immobiliària, que es va afanyar a enderrocar-lo (Que fàcil és destruir!), convertint-se en un solar mal tancat i que està a l'espera d'aconseguir una requalificació urbanística que els permeti edificar a la seva conveniència. La imatge que ofereix el solar que fou teatre Talía és pròpia del segle passat (el XIX), quan al Paral.lel tot eren descampats i solars per edificar. Deplorable! Fou lamentable la pressa que es donaren a enderrocar-lo. Si Don Paco aixequés el cap! (pàg 60)